Estimat fill

Estimat fill El temps, diuen, va col·locant a tothom al seu lloc, on cadascú es mereix, on cadascú s’ha buscat d’alguna manera.El treball de les persones fa que es puga modificar conseqüentment el que el temps no deixa que es modifique si no es treballa per canviar-ho.Es per aixó, que avui puc dir que soc molt feliç de les teues desicions, de vore que has interpretat, no bé, si no molt bé les indicacions que el teu pare mes bé, mes malament, t’anat donant als darrers anys.Has estat lluny del País. Estàs al País. Tu ho has volgut. Has decidit treballar pel País, perquè defensant-lo i treballant crees riquesa no sols per als natius, si no mes bé, per a tothom que hi vatga allà a dedicar-li la seua vida.Si fill meu, aixó es motiu d’orgull per un pare.Poc a poc he anat descobrint l’amor que sent per tú, i tal vegada, igual que estar lluny del nostre País fa tirar-lo a faltar, per la mateixa raó et tire a faltar a tú.Aquest amor es el mes autèntic, el mes noble i el mes curiós, bell i pur que es puga sentir.T’explique.L’amor a un fill es pur, perquè sols te un component, veritat.Mai espodrá convertir en altra cosa que no siga amor.Es pot transformar, corregir, augmentar, com deia Fuster respecte de la cultura, però mai es podrà prostituir, adulterar, ni molt menys truncar.Cal dir fill meu, amor seriós, amor de confiança, amor de veritat, amor tan sols.Perquè distinguixques el que vull dir, i compares amb l’amor que pugues sentir per la Genoveva , o inclús el que pugues sentir per tu mateix, realment el que jo he sentit i continue sentint per la meua dona, la teua mare, amb l’amor a un fill et faré la següent apreciació. L’amor que sentim per altres persones alienes a nosaltres es aquell que suposa caminar per damunt del fil de una navalla gran, en la que al mínim esvaro ens podria tallar l’anima, o qualsevol de les extremitats, cor incluït.A l’amor de una parella s’aprecia amb molta facilitat el poder que té de convertir-se en odi.El ganivet o la navalla sempre te el fil a punt per tallar el que hem volgut que siga amor, i pot passar a convertir-se en odi. Es fácil. Hi has de estar preparat per si de cas.De la mateixa manera que l’amor es transforma en odi, aquest també es transforma molt sovint en amor. Incomprensible moltes vegades, però es cert.En canvi l’amor sentimental de pare a fill, es tan pur, cast si vols, que no hi apareix ni la navalla, ni el fil, ni les dues parts, ni res mes que no siga amor. Fàcil. Senzill.Avui soporte molt bé el estar lluny de tú, peó es per aixó, perquè no vull res a canvi que no siga vore la meua projecció amb tu.Diga’m egoista, dominant, orgullós, però eixe es l’amor que sento per tu, l’amor a un fill.He vist com mires endavant, amb idees fresques, sabies, amb bons pensaments, amb tolerància.No ets un neoliberal, ets un home lliurepensador, forjador dels teus interessos com a bona persona. Com si fos un autèntic Masó.Ho vulgues o no, ja hi eres. Tan se val.Has de saber fill, que quan un pare es dona conte de que les teus reflexions també en fan aprendre vol dir que tu ja ests al cap d’un timó. Un timó d’una gran nau que navega molt bé, i que navega cap Itaca, cap la llibertat, on un dia tots dos ens tornarem a vore i reviurem les velles passions.Que ningú et fassa parar, però ningú. Obri les grans veles de la nau que el vent bufa de ponent. I quan bufa de ponent cap l’orient anirem.Conta sempre amb mi. Jo soc a la proa de la nau mirant l’horitzó, fumant la pipa que comprí amb tu, i vigilant la brúixola per tal de no desorientar-te per tal de fondejar l’illa.L’illa de la llibertat, de l’amor, de la pau i les bones persones. Aixó fill meu es Itaca.No hi ha res mes. Es aixó.Que Déu et guarde , i no t’aparte d’aquest camí. En la nit del dinou al vint de Gener del 2007, al “Andreu’s Blue Pub” amb la millor musica de Jazz del mon.

Andreu.