martes, 19 de febrero de 2008

La nit diu ... Bon dia !!



La nit ens diu molt bé el que ha sigut el dia, el dia que ja ha pasat. Després d´un dia estúpid, com tots els dies de la setmana, ve la nit d´un divendres qualsevol. Es la nit que tots esperem. Es la nit que jo particularment espere, i mai es com ú vol. Pero es la nit esperada. Es la nit. La nit es per viure, per llegir, per fer coses, menjar, beure, fumar, escoltar música, sentir cançons.Tota la nit té especial interés. El interés de que arribe ja es gana de viure de nit, i de la nit. La nit ompli. A la nit tots els gats son pards, i tots els deus es fan amics, i venen a coincidir particularment en el mateix interés. A la nit aquets deus no es fan servir per la religió, mes bé per l’acompanyament. Ací baix del món, baix de la casa, baix dels pilars de la familia, on es oscur i bonic, moments tristos, moments alegres, ú sol pensar i pensar i no s’arriba a cap lloc, pero es camina. Les ànimes pasen pel meu costat, no saben que fer, de vegades molesten de vegades fan riure, i d’altres acompanyen i tan sols miren. A certes hores, quan els ciris ja no son ciris, pero la flama es encara flama, quan no saps quin llibre llegir, ni quina pàgina obrir, després de Tenesee Williams, de Plató, de Josep Franco o de Fuster, després d´omplir la quinta pipa i tragar fum, després del penúltim güisqui, quan ja han desfilat per el meu cervell els Beatles, els Morrison’s, Jim i Van, el bon germà Amadeo, Bach, Miles Davis, l’altre germà Louis Amstrong, i tot el misteri d’Elx, després de llegir i repasar els rituals dels tres estaments, i haver posat la tressorería en ordre, després de tot aixó es quan ú comença a posar-se nerviós, i a sentir por, perque s’acosta el dia altra vegada. Però de seguida recordes que hi ha altres al calaix dels bons, dels amics, de la gentilesa. I vas i canvies l´últim disc per un de la Piaf. La Piaf hem recorda al Dylan. Es l’altre grill. La piaf es el grill que em fa recordar que un fill, el meu, el tinc lluny i prop al mateix temps. A un costat, al meu costat. Ell si sabrà demà perque ho dic. Ganes dona de recrear-se a la pel.lícula, aquella pel.lícula que tantes vegades hem vist junts i separats, aquella de Normandia. La Piaf es trista, sempre recorda el que no hi ha al seu voltant, i per això tal vegada canta pausadament, o marxosament. Fa recordar aquella dona de les mamelles grans i que ja fa temps que no hi és.
Un gat pelut i oscur baixa per l’escala de caragol. Baixa fent-se el coix o coixejant, tal vegada perque estaria dormint damunt la mateixa pata una bona estona, unes hores dins la secadora, unes altres damunt d’un cotxe. Es com que ve a dir-me que ja hi ha prou, que un llit i una dona esperen junts com si fos l’altar del descans. Que ho es.Ara, una miqueta cansat i una miqueta dubtós de tot, es el moment de despegar-se d’aquest silló que ha soportat el meu pes tantes hores. Ara fill, es l’hora de dormir. Ara fill ja no queda res per fer abans de desdijunar i arrancar els pistons de la màquina ianqui i sentir el vent de la pasió a la cara, comprar un diari o dos, i esperar l’hora de fer el bé a tothom. Ja t’ho contaré fill, ja t’ho contaré. Pero recorda, tres es el número mágic, cinc puntes té l’estel, i sense set no es pot obrir rés. Dis-me que t’ho explique, de bona gana ho faré. La vida, es la vida, no hi ha més, la vida i la mort. Sense la una no hi ha l’altra.Viu fill. I no deixes d’escoltar “la quaranta” d’Amadeo, tota una preciositat. Bon dia tinga’m.

No hay comentarios: